Trobada del 21.04.2008

La servidora i el seu fill senten molt no haver pogut assistir a aquesta última sessió de VINCLES, i senten encara més el fet que tampoc no podran venir a la propera... Aquestes setmanes, algunes de nosaltres han sigut ben ocupades per raons professionals, d'altres per raons personals, i tot això ha fet que s'hagi afluixat una miqueta el ritme de les nostres trobades. Confiem que tornarem ben aviat i que organitzarem de nou sortides i activitats.

Tot i això, el dilluns passat s'ha realitzat la sessió de música, i sé d'alguna mare que també s'ha sortit una estoneta al patí (serà pel soroll dels nostres músics?). Igualment tornarem a editar aquesta sessió musical.

Ara, em permeto fer-vos tres ratlles sobre una xerrada a la que vaig assistir amb en Lucas a la seu de l'Associació de famílies monoparentals. Aquesta xerrada l'havia de fer la Gemma Canovas autora, entre d'altres, del llibre El oficio de ser madre, construcción de la maternidad. Per raons personals no va poder venir aquesta autora (tornarà a l'associació en el futur per fer la seva xerrada) i en el seu lloc va venir un psicòleg que va parlar de la criança en les famílies monoparentals.

En resum, va explicar coses que ja sabem: que durant els dos primers anys, el nen i la seva mare tenen una relació fusional, que pel bebè, tot és "mama" (i que el papa és com una segona mama), i que a partir dels 8-9 mesos es comença un procés de separació gradual. La funció del pare és de permetre o fomentar aquesta separació. Ara va explicar que es tracta d'una funció, i no pas necessàriament de la persona real del pare: qualsevol altre objecte de desig de la mare (feina, estudis, un altre nen....) pot complir aquest rol de separador.

Una altra cosa interessant que va comentar és que és important sempre dir la veritat als nens: que encara que hagin estat concebuts amb fecundació artificial per voluntat única de la mare, o que el pare no se n'hagi fet càrrec del nen, o que els pares s'hagin separat abans del naixement, sempre se'ls havia d'explicar els fets tal com eren i que no se'ls podia dir que no tenen papa (la figura del papa, encara que sigui absent o simbòlic, és necessària perquè el nen construeixi la seva identitat). Bé, crec que són aspectes que no interessen només les famílies monoparentals i per això m'he permès exposar-los aquí.

Ho sento pels petits errors en les dates d'espectacles del post anterior, cada vegada estic més distreta (i crec que s'empitjorarà durant aquests tres mesos vinents!). Pel que fa als contes de la Caja Madrid, s'ha d'apuntar-s'hi amb antel·lació i sembla que ja estan complerts fins al juny, en canvi n'hi haurà una nova edició l'any vinent.

Si no ens veiem, no oblideu que a partir del dimarts vinent, dia 29 d'abril, s'obre el termini per les pre-inscripcions a les escoles bressols. Sort a totes les interessades... Fins aviat